Espai de Memòria

Enrere

Dels 60 fins a avui, tres records entranyables

Montse

Comerma

El primer record que tinc de Sant Pau és dels anys 60, quan jo era una nena. La meva àvia vivia a l’Avinguda Gaudí, molt a prop de l’Hospital, i els diumenges, en sortir de missa, passejàvem entre malalts i convalescents pels jardins. Tinc un record nítid d’aquells temps, perquè ja em fascinava. El segon record és de l’any 2009, quan un familiar hi va estar ingressat una setmana, i des del Pavelló de Sant Manuel ell feia fotos als turistes que passejaven pel recinte, al mateix temps que els turistes li feien fotos a ell quan estava a la finestra, produïnt-se un esdeveniment insòlit i curiós: malalts que fotografien turistes i viceversa. El tercer record és molt recent, de fa poques setmanes, quan hi vaig tornar per meravellar-me un cop més d’aquest recinte preciós i únic que no em cansa mal. Em sento molt orgullosa que es trobi a la meva ciutat, i estic contenta que se sàpiga preservar i conservar.