Usos de Sant Rafael al llarg del temps

Un cop acabades les obres, i atenent els desitjos de la benefactora, Concepció Rabell, es va disposar que el pavelló de Sant Rafael es destinés a malaltes no infeccioses de l’aparell digestiu. En gairebé un segle d’activitat assistencial, el Pavelló de Sant Rafael ha tingut diversos usos que es resumeixen en aquesta cronologia.
 
-    Fins al 1929 va acollir malaltes de l’aparell digestiu. A partir de llavors va passar a acollir els pacients masculins de Traumatologia i al soterrani s’hi instal·là el servei de Raigs X.
-    Durant la Guerra Civil el pavelló es dedicà a Cirurgia Ortopèdica d’ambdós sexes: les dones al semisoterrani i els homes a la planta alta.
-    A la dècada dels 40, amb la construcció del Pavelló de Sant Antoni per a Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica, a Sant Rafael s’hi estableix el servei de Medicina Interna i Endocrinologia.
-    A partir de 1981 s’hi suma la Unitat d’Hematologia Clínica (pionera a Espanya en el transplantament de medul·la òssia el 1976), que hi instal·là unes sales d’aïllament ambiental per a malalts immunodeprimits  amb alt risc d’infecció.
-    També a partir de 1981, el Servei de Raigs X, situat al soterrani, va ser substituït pels dispensaris d’Otorinolaringologia i d’Endocrinologia. Aquest últim s’instal·là en una ampliació adossada a la façana sud del pavelló.
-    El 1991, després d’un procés de rehabilitació del pavelló, la Unitat d’Hematologia Clínica va passar a ocupar tota la planta principal del pavelló fins al trasllat al nou hospital el 2009.